Practicar Mindfulness a l’ascensor, és possible?

Mindfulness és una forma de vida i de ser que podem aprendre. Així doncs, no només és practicar diàriament les tècniques meditació que ens ajuden a recordar de tornar al moment present, a l’aquí i l’ara. (recordare = mot llatí que significar tornar al cor) . També les podem aprendre a aplicar en qualsevol circumstància i fet quotidià si ens adonem compte i ens podem ajudar a gestionar situacions difícils abans que hi hàgim reaccionat.

Aquí us deixo el testimoni de la Marina, una participant d’un dels cursos de Mindfulness que va poder parar i no deixar-se emportar les emocions de pànic i por amb aquesta experiència que us deixo a continuació.

Quan més entrenem aquest “estat Mindful” podem quedar-nos simplement observant i prenent distància poc a poc a les emocions i pensaments que apareixin encara que siguin gran tempestes emocionals. La pràctica ens ajuda a superar aquests estats emocionals negatius i a sobrepassar-nos com un gran arbre fort i flexible en mig d’una tempesta.

Hola Cristina,

Espero que estiguis bé i segueixis com sempre. T’escric per explicar-te que ahir a la tarda vaig estar pensant amb tu. Sí, sí. Resulta que vaig agafar l’ascensor per anar un moment al pàrquing i a mig trajecte va i es va parar de cop. No m’ho podia creure!! M’acaba de quedar tancada a l’ascensor i no portava el mòbil a sobre.  

Com et pots imaginar vaig començar a suar, a entrar en pànic, calor, fred,  a pensar el pitjor… per sort, l’ascensor compta amb un botó d’emergència que truca al tècnic de manteniment. La noia que va atendre la meva trucada em va dir “ el tècnic ja està de camí”. Després de donar les gràcies vaig tornar a seure al terra i vaig tornar a “ratllar-me” assentada dins l’ascensor, el tècnic que està de camí i ja hauria d’estar aquí,  el malaït Karma…..

Així que quan vaig veure que per molt que renegués no sortiria abans, la paraula  “Mindfulness” em va venir de cop. En un moment vaig començar a recordar tot el que havia après en el teu curs d’introducció al Mindfulness. Primer de tot, l’acceptació, després vaig asseure’m amb la postura que ens vas ensenyar i vaig tancar els ulls (semioberts no perquè veia les parets de l’ascensor). 

Vaig visualitzar un espai obert i verd i tu eres asseguda al meu costat esquerra. Totes dues érem a l’ascensor!!  Llavors vaig posar les dues mans al pit i vaig centrar la ment amb la respiració i intentant que la ment només veies el verd i sentís el soroll de l’aire entrant i sortint del meu cos. Quan tornaven els pensaments “tòxics” els  acceptada i els  convidada a marxar poc a poc i amb amabilitat .

Quan ja estava amb calma algú va picar a l’ascensor dient: “Sóc el tècnic. Obriré la porta en un moment”. Em va donar la mà i em va ajudar a sortir i em va dir: Surts molt tranquil·la i jo ben xula li vaig contestar: Sí, és cert, és que he fet un curs de mindfulness i disculpa però no puc parlar mes que he d’anar a buscar una cosa al pàrquing.

Gràcies Cristina per compartir amb mi els teus coneixements.

Una forta abraçada i fins la propera . Marina